We media

Aquest llibre tracta sobre un tema que, cada vegada
més, s’està expandint a gran part de la societat. Aquest tema no és un altre que el del periodisme 3.0, el periodisme participatiu.

Aquesta anomenada web 2.0, de la qual ja varem parlar en el seu moment, permet que els usuaris d’Internet puguin donar la seva opinió, mantenir debats, i donar informació d’una manera relativament fàcil. Avui dia qualsevol persona que es connecti a Internet pot actuar com a periodista gràcies a les moltes eines que tenim a l’abast, eines com els blogs, on es permet que una persona comenti i informi del que vulgui gairebé sense cap mena de limitació.

Aquesta informació que ofereix un usuari de la xarxa, cada cop es de més qualitat i és de més bona presentació, els usuaris dominen cada dia millor les eines d’edició i maquetació per tal de fer mes atractiva la seva notícia. Això ha provocat que, d’una manera ràpida, el periodisme participatiu s’estigui convertint en un mitja gairebé tant poderós el periodisme tradicional.

Tot això, segons la meva opinió, es positiu, ja que entre la gent experta i les opinions del carrer, es pot arribar a una visió més exacte de les noticies, podrem tenir més informacions per poder jutjar els successos. Però hi ha part negativa? Estem ajudant o destruint al periodisme? Son igual de valides les informacions d’un professional que les d’un aficionat?

Les webs polítiques

Desprès de visitar les diferents webs dels cinc poders polítics més significatius de Catalunya, el PSC, PP, CIU, Esquerra i Iniciativa, podem extreure una sèrie de conclusions.

Per damunt de tot, podem destacar la quantitat de links que les webs dels partits tenen amb blocs de politics de la mateixa ideologia. D’aquesta manera et permeten conèixer una mica millor les idees de cadascun dels integrants dels partits i tenir una relació una mica mes “íntima” amb aquest.

La segona cosa que podem ressaltar, és la utilització dels vídeos a la web. Les cinc pagines utilitzen aquest recurs per reforçar les seves idees per tal de que sigui més entretingut. Així els usuaris que accedeixen a la pàgina, no veuen que tot és lletra i fotos, que és una mica avorrit, sinó que també es poden distreure’s amb vídeos.

L’altre fet que m’agradaria destacar, és la crida que fan es partits per tal de que participis en les seves pàgines, per tal de que donis les teves idees o de que t’afegeixis als seus. Totes cinc pàgines tenen algun apartat on pots donar les teves opinions i compartir-les amb altre gent.

Com a conclusió, podem dir que les cinc pagines tenen un contingut diferent, però una manera de comunicar-se amb la gent semblant.